Informe executiu · Cas documentat
El col·lapse del sistema de garanties
de les persones alertadores
Aquest informe examina l'efectivitat real del sistema de garanties quan una il·legalitat judicialment acreditada, comesa per la mateixa Administració contra funcionaris que havien denunciat irregularitats i demanat empara institucional, no genera rectificació, reparació ni responsabilitat institucional efectiva.
La traçabilitat documental de vint anys permet reconstruir la resposta successiva dels diferents òrgans de govern, control i garantia de Catalunya, i documentar una fallida institucional que continua projectant efectes en el present.
S'hi analitzen les actuacions del Departament de Justícia, el Síndic de Greuges, l'Oficina Antifrau de Catalunya, el Departament de la Presidència, el Comitè Assessor d'Ètica Pública i, parcialment, el Parlament de Catalunya.
…es constata una desviació de poder, desviació que, d'altra banda, incideix en una situació de per si perversa com ara la precarietat generalitzada del personal del servei, la manca d'estabilitat del mateix i la correlativa posició de domini anormal de l'Administració.
Sentència núm. 94/2008, Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona · 25 de març de 2008El patró institucional
El poder judicial acredita la desviació de poder; la resta d'institucions la reconeixen o la coneixen, però cap activa una reparació efectiva.
L'informe executiu
Anàlisi de la fallida sistèmica del sistema de garanties.
1. Objecte
Aquest informe documenta un cas en què una desviació de poder contra persones alertadores, a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, va ser judicialment acreditada, però no ha generat cap reparació institucional durant vint anys.
El document analitza la resposta posterior de les institucions de control i garantia i mostra com, malgrat l’existència d’una il·legalitat reconeguda judicialment, el sistema institucional no activa els mecanismes de reparació previstos en el marc legal d’integritat pública i protecció d’alertadors.
L'objectiu de l'informe és documentar el patró de funcionament institucional que es produeix quan una desviació de poder acreditada afecta persones alertadores, i aportar aquest cas com a material d'anàlisi.
2. Elements objectius verificables
L’expedient conté elements verificables:
- Desviació de poder acreditada, produïda en una situació qualificada judicialment com “de per si perversa” en l’àmbit del dret administratiu.
- Inversió de rols dels funcionaris denunciants o declarants, documentada mitjançant una resolució administrativa que atribueix als funcionaris afectats connivència en les seves declaracions i una conducta considerada improcedent, desplaçant el focus de la irregularitat cap a les persones que denuncien, mentre els responsables queden institucionalment normalitzats i posteriorment promocionats.
- Doctrina ètica explícita del Comitè Assessor d’Ètica Pública (CAEP) que buida de conseqüències la desviació de poder.
- Assumpció pel Govern: Presidència es remet al dictamen del CAEP i declina actuar.
- Absència d’actuació correctora per part dels òrgans de control extern, Síndic de Greuges i Oficina Antifrau, malgrat la il·legalitat acreditada.
- Resposta posterior de l’Oficina Antifrau de Catalunya, el juliol de 2026, que invoca la manca de recursos com a motiu per no intervenir, mentre proposa la possibilitat d’un ús docent del cas en una activitat sobre desviació de poder i posteriors nomenaments polítics.
- Aplicació pràctica posterior: nomenaments i normalització pràctica.
3. El punt d’inflexió: el Dictamen 1/2024 del Comitè Assessor d’Ètica Pública (CAEP) com a doctrina
El CAEP emet el Dictamen 1/2024, de 31 de juliol del 2025, primer pronunciament ètic del Govern sobre una desviació de poder, i fixa un criteri doctrinal:
- reconeix la desviació de poder,
- però afirma que no constitueix abús de poder,
- que no afecta la integritat dels responsables,
- i que no impedeix nous nomenaments.
Aquest criteri defineix com s’entén l’ètica i la integritat pública quan hi ha una il·legalitat acreditada judicialment.
4. Patró institucional documentat (cadena de decisions)
La resposta institucional segueix un patró coherent i traçable:
- Sentència ferma: desviació de poder
- Oficina Antifrau: En actuacions anteriors va entrar a valorar el cas i les resolucions judicials, sense activar cap actuació correctora ni incorporar la qualificació judicial “de per si perversa” com a element central. El juliol de 2026 invoca l’existència de sentències fermes i la manca de recursos com a motius per no intervenir, mentre proposa l’ús docent del cas a la mateixa OAC.
- CAEP doctrina: sense conseqüències ètiques, d’integritat ni d’idoneïtat
- Presidència / Govern: assumeix el criteri del CAEP i declina qualsevol actuació de justícia restaurativa sobre els funcionaris afectats.
- Síndic de Greuges: es retira i tanca l’expedient sense entrar en el fons
- Aplicació posterior del criteri: nomenaments i normalització institucional.
Aquest patró mostra què succeeix quan existeix una desviació de poder acreditada i el sistema decideix no reparar.
5. Resultat institucional: fallida sistèmica del sistema de garanties de les persones alertadores
El resultat final no és atribuïble a una sola decisió, sinó a la convergència successiva de totes les institucions de control, que reconeixen la il·legalitat però renuncien a activar la normativa legal que les obliga a reparar els efectes vigents.
Davant una desviació de poder judicialment acreditada en relació amb funcionaris denunciants o declarants, cap dels òrgans competents, Comitè Assessor d’Ètica Pública, Presidència del Govern, Síndic de Greuges ni Oficina Antifrau, activa una reparació institucional, revisa els efectes vigents ni qüestiona la idoneïtat dels responsables.
La il·legalitat és formalment reconeguda, però queda institucionalment normalitzada, mentre la protecció i la reparació de les persones alertadores no s’activen i la responsabilitat institucional no es desplega.
La resposta de l’Oficina Antifrau l’any 2026 confirma aquest patró: el cas és considerat útil com a possible exemple docent sobre desviació de poder i posteriors nomenaments polítics, però no com a responsabilitat institucional a reparar. La pròpia dificultat de rectificar “un relat construït fa més de vint anys” és reconeguda, però no es tradueix en cap mecanisme efectiu de rectificació.
Aquest resultat és un exemple de la fallida sistèmica, ja que el precedent que s’estableix no és un error puntual, sinó un criteri operatiu de funcionament del sistema davant desviacions de poder judicialment acreditades sobre persones alertadores.
Cronologia documental
Vint anys, document per document. Cada entrada està referenciada a la seva font original.
Cronologia completa: els 44 punts documentats, cadascun referenciat a la seva font original.
Denúncia inicial d’irregularitats greus en el funcionament del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament de Justícia.
Dos funcionaris del Servei de Prevenció de Riscos Laborals presenten una denúncia davant el Conseller i el Secretari General de Justícia, Sr. Joan Turró Vicens, en què exposen irregularitats organitzatives i funcionals que afecten el bon funcionament del servei de prevenció i la salut dels treballadors, en un context de precarietat estructural del personal i d’inhibició de la Subdirectora General de Recursos Humans i Relacions Laborals, Sra. Elena Pérez Fernández. Sol·liciten expressament empara institucional i l’adopció de mesures correctores.
Dos dies després, nou delegats de prevenció en representació dels sindicats CATAC, CCOO, CGT, CSIF, STAJ i UGT s’uneixen a la denúncia
Decideixen no continuar en les meses de Seguretat i Salut. Manifesten que són coneixedors de la situació, que és insostenible i demanen una investigació. El Secretari General ordena l’obertura d’una investigació i declaren més de 20 funcionaris.
Resolució del Secretari General (SG) de Justícia Sr. Joan Turró Vicens derivada de la investigació.
El Secretari General de Justícia, Sr. Joan Turró Vicens, reconeix la mala organització del servei, però acusa el personal del Servei de Prevenció, sense aportar-ne cap prova, de connivència en les seves declaracions, una acusació que mai va ser objecte de contradicció ni va comportar cap expedient disciplinari i que va tenir l’efecte de desacreditar els funcionaris que corroboraven la denúncia inicial i d’invertir la posició dels alertadors o declarants. Aquest relat, mai rectificat institucionalment, ha mantingut efectes reputacionals i estigmatitzants fins avui. Malgrat això, diversos funcionaris van ser cessats. El sindicats CATAC, CCOO van recórrer per la via administrativa però no van continuar per la via judicial. Els denunciants van continuar per la via judicial i la majoria dels funcionaris del Servei va anar a declarar judicialment.
Resolució del Secretari General (SG) de Justícia Sr. Joan Turró Vicens de Cessament per "necessitats del servei".
Exemple d’un dels cessament produïts; Resolució del SG Sr. Joan Turró Vicens a proposta de la Sra. Elena Pérez Fernández, cessant un dels funcionaris denunciants per necessitat del Servei. Motivació que posteriorment el jutjat considerarà no versemblant en apreciar desviació de poder.
Síndic de Greuges. 1a Resposta.
El Síndic conclou que no aprecia cap actuació administrativa irregular més enllà de la manca de resposta a un recurs, i accepta la versió oficial del Departament. Aquesta valoració queda posteriorment qüestionada per les sentències de 2008, 2010 i 2012.
Nova Resolució del Secretari General (SG) de Justícia Sr. Joan Turró Vicens sobre el recurs de reposició sobre el cessament per "necessitats del servei".
Resolució del SG Sr. Joan Turró Vicens que desestima el recurs administratiu reiterant l’argument de les “necessitats del servei”, motivació que posteriorment el jutjat considerarà no versemblant en apreciar desviació de poder.
Cessament del senyor Joan Turró i Vicens com a Secretari general del Departament de Justícia.
DECRET 452/2006, de 30 de novembre del President de la Generalitat i Consellera de Justícia
Cessament de la Sra. Elena Pérez Fernández com a Subdirectora General de RRHH i RRLL del Departament de Justícia.
RESOLUCIÓ JUS/3524/2007, de 19 de novembre de la Consellera de Justícia. És nomenada Directora de Relacions Laborals a l’Ajuntament de Barcelona
Sentència Judicial ferma (Desviació de poder). JCA núm. 12 de Barcelona. SENTÈNCIA NÚM. 94/2008.
El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona anul·la el cessament i aprecia desviació de poder. El magistrat conclou que “la causa invocada de necessitats del servei no és versemblant i es constata una desviació de poder, desviació que, d'altra banda, incideix en una situació de per si perversa com ara la precarietat generalitzada del personal del servei, la manca d'estabilitat del mateix i la correlativa posició de domini anormal de l'administració”
Síndic de Greuges. 2a Resposta.
El Síndic reconeix la desviació de poder judicialment acreditada, però omet les expressions "de per si perversa" i "domini anormal", entre d’altres. No activa cap mecanisme de revisió institucional ni exigeix la rectificació de la resolució administrativa de 2006.
Síndic de Greuges. 3a Resposta.
El Síndic de Greuges conclou que no aprecia arbitrarietat en l’actuació del Departament de Justícia. Es remet a la Resolució de 3 de maig de 2006, però omet completament que la sentència va apreciar una desviació de poder que incidia en una situació “de per si perversa”. Deriva la qüestió de responsabilitat empresarial al Defensor del Pueblo.
Síndic de Greuges. 4a Resposta.
Malgrat la constatació judicial de desviació de poder, el Síndic refusa reobrir la seva actuació i no examina les responsabilitats ni l’afectació institucional derivada. Omet el qualificatiu “de per si perversa”
Parlament de Catalunya. Publicació de les NARI*. Normes d’actuació de l’Oficina Antifrau de Catalunya. (DOGC núm. 5522, de 9 de desembre de 2009),
El Parlament de Catalunya aprova i publica les NARI que regulen els deures d’actuació de l’OAC en matèria de protecció de persones denunciants davant represàlies i cessaments il·legals. Estableix l’obligació de promoure accions correctores i de restabliment quan l’OAC té coneixement.
Sentència Judicial. Social (Accident de Treball). STSJ CAT 6177/2010. 1a Condemna al Departament de Justícia
El TSJC condemna el Departament de Justícia per accident de treball, valorant especialment la sentència de desviació de poder de 2008.
Arxiu d'Oficina Antifrau (OAC). 1r Arxiu. Manca d’aplicació de les NARI*
L’OAC no inicia investigació i arxiva l’expedient: a) Substitueix el concepte de “desviació de poder” per una anàlisi centrada en la manca de motivació, ometent la qualificació judicial de “de per si perversa”. b) Afirma que no s’havien denunciat infraccions en matèria de salut laboral, tot i l’existència de procediments ja iniciats que posteriorment derivarien en dues condemnes contra el Departament. No aplica les NARI* vigents que l’obligaven a actuar.
Presidència de la Generalitat. Oficina del President
Presidència acusa recepció de la comunicació i deriva formalment l’assumpte al Departament de Justícia (Recursos Humans) perquè el valori i actuï en conseqüència. No consta cap resposta posterior ni resolució del fons.
Sentència Judicial. Social (Infracció Riscos Laborals). STSJ CAT 6510/2012. 2a Condemna al Departament de Justícia
El TSJC condemna el Departament de Justícia al recàrrec de prestacions per infracció de la normativa de riscos laborals, al mateix Servei de Prevenció.
Preguntes Parlamentàries (ERC). Sense resposta
El Grup Parlamentari d’ERC va registrar, a la Mesa del Parlament, un sèrie de preguntes al Govern sobre la possible revisió de la Resolució de 2006 i les mesures per restablir l’honorabilitat dels funcionaris afectats. Es planteja la necessitat d’iniciar un expedient per esclarir les responsabilitats. Aquestes preguntes mai no van ser respostes.
Presidència de la Generalitat. Oficina del President
Presidència acusa recepció de la petició de restabliment de la dignitat professional després de tres sentències favorables i manifesta “plena confiança” en les actuacions del Departament de Justícia, sense adoptar cap decisió ni impulsar cap revisió administrativa. No consta cap actuació posterior.
Arxiu d'Oficina Antifrau (OAC). 2n Arxiu. Manca d’aplicació de les NARI*
L’OAC arxiva l’expedient: tot i reconèixer la il·legalitat del cessament per desviació de poder i les condemnes judicials posteriors, omet el qualificatiu judicial “de per si perversa” i descarta l’existència de represàlies, sense integrar els elements destacats pel jutge relatius a la coincidència temporal entre la denúncia, la resolució de l’expedient informatiu i el cessament, ni la manca de versemblança de la motivació invocada.
LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Es publica el DOGC la Llei aprovada en el Parlament
Arxiu d'Oficina Antifrau (OAC). 3r Arxiu. Manca d’aplicació de les NARI*
L'OAC refusa reobrir actuacions anteriors, al·legant que no hi ha circumstàncies noves, ignorant la recomanació del Defensor del Pueblo i de Diputats del Parlament.
Llei 2/2023**, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció
Aprovada per les Corts Generals, es publica el BOE.
Nomenament de la Sra. Elena Pérez Fernández amb retorn al mateix àmbit institucional vinculat als fets acreditats judicialment
DECRET 166/2024, de 27 d'agost del President de la Generalitat i el Conseller de Justícia; és nomenada Secretària General de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Es converteix en màxima cap d’alguns dels funcionaris afectats.
Objecció al Nomenament Sra. Pérez. Incompliment de la Llei 19/2014; manca d’idoneïtat (1r Escrit sense resposta).
El Gabinet del President comunica la recepció de l'escrit d'objecció i que es faran els tràmits per a la seva consideració i gestió. Mai s’ha respost.
Nomenament del Sr. Joan Turró Vicens amb retorn a l’àmbit institucional de la Generalitat
RESOLUCIÓ PRE/3921/2024 del Conseller de la Presidència. És nomenat membre de la Comissió d’Experts per a la transformació de l’Administració (CETRA) per liderar el projecte de direcció pública professional.
Reconsideració del Nomenament del Sr. Turró. Incompliment de la Llei 19/2014; manca d’idoneïtat (2n Escrit sense resposta).
El Gabinet del President comunica la recepció de l'escrit de reconsideració i que es faran els tràmits per a la seva consideració i gestió. Mai s’ha respost.
Ingerència Externa del Subdirector General d’Assessorament Jurídic de Presidència en el Comitè Assessor d’Ètica Pública (CAEP)
El subdirector general d’Assessorament Jurídic de Presidència, que no forma part del CAEP, intervé en el procediment sense formar part de l’òrgan ni constar-li competència funcional i formula indicacions anticipades al Comitè. L’enviament es va fer erròniament en còpia a la persona afectada.
Recurs de Reposició nomenament del Sr. Turró. Incompliment de la Llei 19/2014 (3r Escrit sense resposta).
Queda registrat un recurs de reposició pel nomenament del Sr. Joan Turró Vicens. Consta en tràmit després d’un any. No s’ha respost.
Arxiu de l’Oficina Antifrau (OAC). 4t arxiu. Admissió d’un possible risc institucional. No activa les NARI* ni examina els efectes actuals conforme al marc vigent de protecció de les persones alertadores**
L’OAC inadmet la denúncia de 2024 relativa als nomenaments perquè considera que els fets originaris són anteriors a la Llei 19/2014, però deriva el cas a la Direcció de Prevenció en reconèixer un possible risc per a la integritat pública, sense que consti l’adopció posterior de cap mesura.
Requeriment formal del Síndic de Greuges a Presidència. 5a Resposta. Canvi de criteri respecte al passat
El Síndic demana documentació sobre el cas i que Presidència respongui als escrits presentats. Demana col·laboració.
Requeriment formal del Síndic de Greuges a Presidència. 6a Resposta
El Síndic de Greuges adverteix a Presidència de l’incompliment reiterat del deure legal de resposta i de facilitar la informació requerida (arts. 42.2 i 55 Llei 24/2009), alerta que la conducta pot constituir obstaculització (art. 61.2.a) i reitera amb caràcter urgent el requeriment, sense que hi hagi resposta.
El Síndic obre la via Restaurativa. 7a Resposta. Canvi de criteri respecte al passat
El Síndic de Greuges accepta analitzar la viabilitat d’un procés restauratiu i requereix identificar els punts de conflicte que, segons l’alertador, continuen vigents en relació amb els fets de 2006.
Dictamen del Comitè Assessor d’Ètica Pública (CAEP). 9 mesos després.
El Secretari del CAEP reconeix l’existència de desviació de poder però conclou que no constitueix abús de poder, sense aportar una motivació específica que ho justifiqui, i omet el qualificatiu judicial de “de per si perversa”. El dictamen s’emet després d’una intervenció prèvia externa del subdirector general d’Assessorament Jurídic de Presidència, que no forma part del Comitè ni consta que tingui competència funcional en el procediment. No consta cap altre membre del CAEP en el dictamen.
Dues admissions a Tràmit al Parlament de Catalunya. Comissió de Peticions. Núm d’expedient: 126-00074/15 i 126-00076/15
El Parlament de Catalunya admet a tràmit dues peticions relatives a: a) La falta d'independència del Comitè Assessor d'Ètica Pública (CAEP) i b) La desprotecció dels alertadors de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC)
"Es declina". Presidència de la Generalitat.
El Cap del Gabinet, actuant en nom i per indicació del President, declina el procés de justícia restaurativa i reparació i es limita a remetre’s al Dictamen 1/2024 del CAEP. No dona resposta expressa ni motivada als escrits pendents de 2024 ni als requeriments del Síndic de Greuges, i assumeix implícitament el criteri del CAEP segons el qual la desviació de poder judicialment acreditada no genera conseqüències institucionals a efectes de revisió, reparació ni valoració de la idoneïtat per a l’exercici de noves responsabilitats públiques.
Nomenament del Sr. Joan Turró Vicens com a President del Consorci Hospitalari de Vic
Nou nomenament institucional. Nota de Premsa: Govern de la Generalitat. https://govern.cat/salapremsa/audiovisual/imatge/2/577794
Tancament de l’expedient del Síndic de Greuges, basat en la negativa del Govern a participar en un procés de justícia restaurativa.
El tancament culmina la cadena institucional formada pel dictamen del CAEP, l’assumpció d’aquest criteri pel Govern i la finalització de la intervenció del Síndic. El resultat pràctic és que una desviació de poder judicialment acreditada no genera cap rectificació ni reparació institucional efectiva. Marca el pas definitiu del cas individual al cas institucional.
Nova admissió a tràmit en el Parlament de Catalunya. Comissió de Peticions. Núm. de expedient: 126-00095/15
La Mesa Ampliada admet a tràmit la petició sobre la fallida sistèmica del sistema de garanties dels alertadors i obre el període d'adhesions de 1 mes
20 Aniversari de la denúncia inicial (07/03/2006)
S’envia a l’Oficina Antifrau l’informe executiu, dirigit a alertadors i col·lectius de protecció, periodistes i investigadors, juristes i acadèmics, institucions de control nacionals i europees juntament amb aquesta cronologia.
Síndic de Greuges
El Síndic de Greuges torna a comunicar el tancament definitiu de les actuacions a l'expedient Q-00595/2025 i assenyala que la seva intervenció ha finalitzat.
Reunió amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, a petició seva
S’exposa la necessitat de rectificar el relat institucional derivat de la resolució de 3 de maig de 2006, que continua projectant efectes reputacionals, professionals i institucionals. En l’intercanvi posterior de correus, el director de l’OAC invoca la manca de recursos com a motiu per no intervenir, reconeix la dificultat de rectificar “un relat construït fa més de vint anys” i, alhora, proposa la possibilitat d’un ús docent del cas sobre desviació de poder i posteriors nomenaments polítics a la mateixa OAC.
Es comunica a la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) l’intercanvi de correus amb el director de l’OAC
Es trasllada el fil de correus a la CAI perquè valori si la resposta rebuda exigeix seguiment, petició d’explicacions o qualsevol altra iniciativa parlamentària pertinent. Pendent de resposta.
Queixa presentada davant el Defensor del Pueblo
Es presenta una queixa sobre la resposta de la Presidència de la Generalitat de 28/11/2025, per la qual es va declinar liderar un procés de justícia restaurativa i reparació institucional d’acord amb el dictamen del CAEP (Comitè Assessor d’Ètica Pública). Se sol·licita que s’examini la suficiència i la congruència d’aquesta resposta i la seva compatibilitat amb els principis de bona administració, bon govern, ètica pública i integritat institucional. Pendent de resposta.
*NARI: 09/12/2009, DOGC núm. 5522. Parlament de Catalunya. Normes d'actuació i de règim interior de l'Oficina Antifrau de Catalunya. Les NARI (art. 25.2, 30 i 31) estableixen obligacions de restabliment i correcció dels efectes derivats de represàlies o cessaments il·legals acreditats.
Art. 25.2: Si l'Oficina Antifrau té coneixement que una persona denunciant o informant ha estat objecte, directament o indirectament, d'actes d'intimidació o de represàlies, com ara ésser sotmesa injustificadament i il·legalment a destitució, acomiadament o remoció, a postergació de la promoció professional, a suspensió, a trasllat, a reassignació o privació de funcions, a expedients, qualificacions o informes negatius, a pèrdua de beneficis que li puguin correspondre o a qualsevol altra forma de càstig, sanció o discriminació per raó d'haver presentat la denúncia o la comunicació, el director o directora de l'Oficina ha de promoure o exercir davant les autoritats competents les accions correctores o de restabliment que calguin, de les quals ha de deixar constància en tot cas a la memòria anual.
** Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. La seva invocació en aquesta cronologia no pretén atribuir-li efectes retroactius sobre els fets de 2006, sinó assenyalar la necessitat d'examinar, conforme al marc actual, les actuacions, omissions o perjudicis produïts després de la seva entrada en vigor, inclosa la persistència dels efectes institucionals, documentals i reputacionals derivats de la Resolució de 3 de maig de 2006, que no ha estat rectificada.
Documents clau
Extractes literals de les fonts primàries que sostenen el cas.
“És més, cal aquí fer constar de manera expressa… que de les declaracions del personal del servei de Prevenció n'ha resultat l'existència d'indicacions donades d'uns a altres testimonis per tal que reiteressin determinats continguts de les declaracions.”
“La causa invocada de necessitats del servei no és versemblant i es constata una desviació de poder, desviació que d'altra banda incideix en una situació de per si perversa…”
“No hi ha cap motiu per iniciar actuacions per restaurar l'honor i la dignitat… fa més de 15 anys.”
“No existeix abús de poder, ni tampoc es pot atribuir… la qualificació de persones no íntegres. De fet, les sentències judicials no identifiquen cap responsabilitat personal.”
“En nom del M. Hble. president de la Generalitat de Catalunya i per indicació seva… en relació amb la vostra petició perquè es lideri un procés de justícia restaurativa… d'acord amb la resposta emesa pel Comitè Assessor d'Ètica Pública (1/2024), es declina la vostra petició.”
“Des de l'Oficina considerem que en un tema judicialitzat i amb sentència ferma no hem d'intervenir. I certament, sabem com és de difícil per les administracions rectificar un relat construït fa més de vint anys.”
El mateix correu ofereix la possibilitat de fer un ús docent del cas sobre desviació de poder i posteriors nomenaments polítics a la mateixa OAC.
La contradicció central
El Comitè Assessor d'Ètica Pública reconeix la desviació de poder. Després, li nega qualsevol conseqüència.
«Les sentències resolen l'existència de desviació de poder en un expedient…»
«…però no existeix abús de poder, ni tampoc es pot atribuir… la qualificació de persones no íntegres.»
Si uns fets d'aquesta naturalesa, judicialment qualificats en termes tan greus, no tenen conseqüències en matèria d'integritat pública, quin tipus de conducta les tindria?
Preguntes clau
Respostes directes a les objeccions més habituals sobre el cas.
No. Aquest document no pretén reobrir cap procediment judicial ni qüestionar resolucions fermes.
Parteix precisament del que ja va quedar judicialment establert: una desviació de poder acreditada i una situació qualificada com a “de per si perversa” en relació amb els funcionaris afectats. La qüestió no és tornar a discutir allò que els tribunals ja van resoldre, sinó analitzar què va fer després el sistema institucional davant aquella il·legalitat.
El punt central és que una resolució judicial favorable pot quedar buidada d’efectes si l’Administració no rectifica el relat institucional que va donar cobertura a les represàlies: la resolució del Secretari General de Justícia de 3 de maig de 2006, que va desacreditar els funcionaris afectats i va invertir el sentit de la denúncia d’irregularitats.
Perquè el problema no és només el que va passar l’any 2006, sinó el que no ha passat després: el relat institucional originari no ha estat rectificat i els seus efectes no han estat reparats.
La vigència del cas es confirma en decisions posteriors: la manca de rectificació, l’absència de reparació institucional, la normalització dels responsables, els nomenaments de govern de 2024 i 2026 i la negativa dels òrgans de garantia a intervenir sobre els efectes actuals del cas.
Per això no es tracta d’un conflicte antic o tancat. És un cas amb efectes presents, perquè el relat que va assenyalar els funcionaris denunciants o declarants continua sense una rectificació institucional.
Perquè la resolució del Secretari General de Justícia de 3 de maig de 2006, tot i admetre la mala organització del Servei de Prevenció, va desplaçar el focus de les irregularitats denunciades cap als funcionaris que havien alertat d’aquella situació o havien declarat en la investigació.
Aquesta resolució va atribuir als funcionaris del Servei de Prevenció una conducta improcedent i una connivència en les seves declaracions. D’aquesta manera, va invertir els papers: els funcionaris denunciants i declarants van quedar assenyalats com a responsables del conflicte, mentre els responsables institucionals quedaven protegits o normalitzats.
Aquest punt és essencial perquè el dany posterior no deriva només del cessament anul·lat judicialment, sinó també del relat institucional que va precedir i justificar aquell cessament, i que continua sense rectificació durant vint anys.
Els tribunals van establir un marc judicial clar: el cessament d’un dels funcionaris denunciants va incórrer en desviació de poder, la motivació invocada per l’Administració no era versemblant i el cessament estava vinculat al resultat de la investigació formalitzada en la resolució del Secretari General de Justícia de 3 de maig de 2006.
La sentència no es va limitar a apreciar una il·legalitat formal. Va establir que la desviació de poder incidia “en una situació de per si perversa”, caracteritzada per “la precarietat generalitzada del personal del servei, la manca d’estabilitat i la correlativa posició de domini anormal de l’Administració”. Aquesta expressió és central perquè mostra que no es tractava d’un simple defecte administratiu, sinó d’una situació institucionalment greu.
A més, resolucions posteriors de l’ordre social van condemnar el Departament de Justícia per accident de treball i per infracció de la normativa de prevenció de riscos laborals, en relació amb el mateix context institucional. Per tant, el cas integra desviació de poder, qualificació judicial de gravetat institucional i condemnes posteriors contra el Departament de Justícia.
Perquè incorporar la qualificació judicial “de per si perversa”, així com el context de “domini anormal” sobre els funcionaris del Servei de Prevenció, hauria impedit tractar el cas com una simple irregularitat administrativa, una manca de motivació o un conflicte laboral ja tancat.
Aquesta omissió va alterar la lectura institucional del cas: va reduir-ne la gravetat, va invisibilitzar que els funcionaris denunciants o declarants havien acabat convertits en responsables i va permetre presentar com un simple episodi administratiu allò que els tribunals havien situat en un pla molt més greu.
A partir d’aquesta lectura rebaixada, els òrgans de garantia van optar per respostes d’arxiu, inadmissió, derivació o tancament, sense activar cap mecanisme efectiu de correcció, restabliment o reparació. El resultat va ser convertir una il·legalitat judicialment acreditada en una situació institucionalment no reparada.
El que fa singular aquest cas és la traçabilitat documental completa del patró institucional posterior. Aquesta singularitat és encara més rellevant perquè els fets es van produir en l’àmbit de la mateixa Conselleria de Justícia.
Hi concorren, de manera acumulada, elements poc habituals: funcionaris denunciants o declarants assenyalats en una resolució administrativa, una sentència que identifica una situació institucionalment greu, condemnes posteriors contra el Departament de Justícia, manca de rectificació del relat originari i absència de reparació institucional.
Aquesta singularitat explica que fins i tot el director de l’OAC hagi proposat la possibilitat d’un ús docent del cas en relació amb la desviació de poder i els nomenaments polítics posteriors. Però aquest valor pedagògic no pot substituir la rectificació institucional del relat originari ni la reparació dels efectes produïts. Al contrari: confirma que el cas té una rellevància institucional que exigeix ser abordada també en termes de garantia, reparació i no repetició.
Es demana, en primer lloc, la rectificació institucional del relat originari construït a partir de la resolució del Secretari General de Justícia de 3 de maig de 2006, que va desacreditar els funcionaris denunciants o declarants i va invertir el sentit de la denúncia d’irregularitats.
També es demana el reconeixement dels efectes produïts sobre els funcionaris afectats i l’activació de mesures de reparació institucional, en l’àmbit que correspongui a cada institució.
Finalment, es demana valorar les conseqüències d’aquest relat no rectificat sobre la normalització posterior dels responsables i sobre la seva idoneïtat per assumir noves responsabilitats públiques, així com establir garanties perquè una situació d’aquestes característiques no es torni a repetir.
El punt crític és aquesta contradicció: el CAEP reconeix una desviació de poder judicialment acreditada, però la separa de qualsevol conseqüència efectiva en termes d’abús de poder, integritat pública o idoneïtat institucional.
Aquesta separació és especialment rellevant perquè, abans de la resposta formal del CAEP, consta una intervenció prèvia del Departament de la Presidència que ja fixava el criteri de fons: negar qualsevol motiu per restaurar l’honor i la dignitat dels funcionaris afectats i negar qualsevol infracció en matèria de bon govern.
El criteri del CAEP va servir posteriorment de fonament perquè la Presidència de la Generalitat declinés el procés de justícia restaurativa proposat pel Síndic de Greuges. Segons la comunicació rebuda, aquesta decisió es va adoptar per indicacions del President. Després d’aquesta decisió, el Síndic va donar per finalitzada la seva intervenció i va tancar l’expedient, sense que s’hagués produït cap rectificació ni reparació institucional efectiva.
D’aquesta manera el criteri del CAEP acaba validant aquesta mateixa posició: reconeix formalment la desviació de poder, però li nega conseqüències. La pregunta de fons és:
Si uns fets d’aquesta naturalesa, judicialment qualificats en termes tan greus, no tenen conseqüències en matèria d’integritat pública o idoneïtat, quin tipus de conducta les tindria?
Perquè mostren una asimetria institucional difícilment justificable: mentre els funcionaris denunciants o declarants no han rebut cap reparació institucional, les persones responsables del relat que els va desacreditar han estat normalitzades o nomenades per assumir noves responsabilitats públiques.
Aquesta qüestió no planteja una sanció indefinida ni una exclusió automàtica de cap persona. Planteja una exigència elemental d’integritat pública: abans de normalitzar institucionalment trajectòries vinculades a aquell relat i al context que va donar lloc a sentències condemnatòries contra el Departament de Justícia, caldria haver rectificat el relat lesiu, reconegut els efectes produïts i valorat la idoneïtat dels nomenaments.
Per això els nomenaments posteriors no són un fet aliè al cas: evidencien que el relat institucional que va desacreditar els funcionaris ha continuat sense rectificació, sense reparació i sense conseqüències efectives sobre la continuïtat institucional dels seus responsables.
La pregunta institucional que queda oberta és si el sistema de garanties de les persones alertadores pot considerar-se efectiu quan, davant una il·legalitat judicialment acreditada, un relat institucional lesiu no rectificat, condemnes posteriors contra el Departament de Justícia i la inhibició successiva dels òrgans de garantia, no s’activa cap mecanisme real de reparació.
No es demana al Parlament que substitueixi els tribunals ni que resolgui una controvèrsia administrativa concreta. Es demana que exerceixi la seva funció de control davant una fallida institucional acumulada: un relat oficial que va precedir i justificar les represàlies, òrgans de garantia que no actuen sobre els efectes actuals i una Administració que no assumeix les conseqüències reparadores del cas.
La qüestió final és inevitable: si un cas amb aquests elements no exigeix seguiment parlamentari, petició d’explicacions, compareixença o alguna iniciativa de control, quin cas l’exigiria?
Notícies de premsa
Selecció de cobertura periodística externa sobre el cas. Els titulars corresponen als mitjans citats.
Documentació disponible a petició
Sentències, resolucions administratives, dictàmens i correspondència institucional original — disponibles íntegrament per a periodistes, juristes i institucions de control.
Sol·licita l'informe executiu complet en PDF —disponible en català, castellà i anglès— o contacta per obtenir més informació.
contacte@alertadors.catAvís legal i privacitat
Informació sobre l'ús d'aquest lloc i el tractament de les dades facilitades.
Titular i finalitat del lloc. Aquest lloc web és una iniciativa personal de Xavier Paluzie destinada a la divulgació d'un informe documental sobre la protecció de les persones alertadores i la resposta institucional al cas analitzat. Contacte: contacte@alertadors.cat.
Propietat intel·lectual. Els textos, l'informe i els continguts originals d'aquest lloc són titularitat de l'autor, llevat que s'indiqui una altra font. Se'n permet la consulta i la descàrrega per a finalitats personals, acadèmiques, periodístiques o de consulta, amb citació de la font. No se'n permet l'explotació comercial sense autorització.
Protecció de dades. Si contacteu voluntàriament per correu electrònic, les dades facilitades s'utilitzaran únicament per respondre la consulta o facilitar la documentació sol·licitada i es conservaran només durant el temps necessari per atendre la comunicació. La base jurídica del tractament és el consentiment derivat de la comunicació voluntària de la persona interessada. No se cediran dades a tercers, excepte per obligació legal. Podeu exercir els drets d'accés, rectificació, supressió i limitació del tractament escrivint a contacte@alertadors.cat.
Analítica web. Aquest lloc utilitza Cloudflare Web Analytics per obtenir estadístiques agregades de trànsit i rendiment. Aquest servei no utilitza cookies ni fa seguiment individual dels visitants.